LA CAPSA DELS TRONS
El frau succeït al vi italià Brunello di Montalcino, un dels mes grans vins del mon i cim de la qualitat del vi italià, ha causat un Tsunami enològic. Aquesta zona vinícola de la Toscana, situada al vèrtex de la piràmide de la qualitat garantitzada de l´origen (és una Denominazione di Origene Controllata e Garantita), té el seu principal valor en la extraordinària qualitat i singularitat del raïm negre Sangiovese, que té un brillant color granat, flaire intens i un tast prou dens i especiat. La seva llegenda és mítica i conta que a la Itàlia del renaixement els defensors de les muralles d´una assetjada ciutat es mullaven la cara amb el vi negre Sangiovese per a impedir que els atacants s´adonaren de la famèlica pal·lidesa dels seus rostres. Aquesta llegenda fou homenatjada per Vittorio Gasman a la seva satírica visió dels condottieri italians de l´any mil, al film “La armatta Brancaleone” (Mario Monicelli, 1966)*.
El Brunello di Montalcino no es solament un vi riquíssim, cercadíssim (té tota la seva producció venuda, 6 milions d´ampolles) i joia mundial de la enologia, sinó que és vertaderament un clàssic, una obra mestra. El vinyet de
| |
PANDORA´S BOX
The fraud that has taken place with the Italian wine Brunello di Montalcino, one of the great wines of the world and the pinnacle of Italian wine, has given rise to wine tsunami. This Tuscan wine region, at the very apex of the pyramid of protected designation of origin (it is a Denominazione di Origene Controllata e Garantita–DOCeG), has as its greatest asset the extraordinary quality and distinctiveness of the Sangiovese grape, with its brilliant garnet colour, intense aroma and density and spice on the palate. It is a legendary wine and it is said that at the time of the Renaissance, the defenders of the walls of a besieged city would wash their faces in Sangiovese so that the besiegers would not see the pallour of hunger on their faces. This legend was invoked by Vittorio Gassman in his comic portrayal of an Italian condottieri off to the Crusades, in the film “L’Armata Brancaleone” (Mario Monicelli, 1966 – given the English-language title “For Love and Gold”)*. Brunello di Monialcino is not only a delicious wine, a highly sought after jewel in the crown of the wine world (it sells its entire yearly output of 6 million bottles), it is also a true classic, a masterpiece.
|
|
Sangiovese és de maduració lenta i tardana, i durant molt de temps es necessitava una llarga criança, que amb la qualificació “riserva”, era de 6 anys de criança, doncs els seus durs tanins necessiten un llarg envelliment i la seva extrema acidesa total li garantitzava longevitat i frescor. Les característiques d´aquest cep únic, el seu cicle i el clima sec i càlid de la Toscana han convergit creant aquest mític raïm que alguns diuen es d´origen etrusc.
El frau denunciat no era el típic de comprar vi barat de La Mancha i vendre´l com d´altra DO (que Xavier Domingo batejà al 1979 com “el vino viajero”), en aquesta ocasió es tracta de l´intent d´uns enòlegs posseïts per l´ànsia de ser coneguts mediaticament com genis de la genialitat (l´enologia es doncs sols una excusa, no la seva estimada professió com hauria de ser i com de fet lo es per al 99% dels enòlegs). Volien desconstruir el vi per a fer del negre Sangiovese una creació genial que demostrés que són Deus de la tecnologia, però, sense el raïm Sangiovese. Aquests elaboradors han volgut fer un Brunello afrancesat, shoft, global, per a satisfer un tipus de consumidor americà. Si aquesta gent vol un vi així que el cerquen a altre lloc, especialment en els sucs, però el Brunello es un altra cosa, és un vi negre complex, potent, amb un llarg envelliment i bouquet frutal.
Aquests enòlegs instal·lats al cim de grans cellers (similars als responsables bancaris que han conduït alguns bancs a la ruïna) no volien respectar l´identitat enològica dels Brunello, però sí utilitzar el seu nom; monstruós. La DOCeG, Brunello di Montalcino i la fiscalia italiana detectaren el frau, el denunciaren i encausaren als seus responsables. Ignore la penitència, però, a l´antiga Roma aquell que cometia un frau contra les lleis de la República era introduït a un sac d´arpillera amb una fera famolenca dintre.
Els responsables del frau del meu volgut, i tantes vegades begut Brunello, mereixen un càstic similar. Intentar canviar la natura d´un producte alimentari es com obrir la capsa dels trons, trastocar las forces que regeixen l´univers. Openheimer, el pare de la bomba atòmica (altre que va obrir la capsa dels trons), ho anomenava “tocar la cua al dimoni”. Un producte agropequari o aquàtic és un univers en sí mateix, canviar la seva natura és diabòlic, i hem d´estar vigilants per a que no ens donen raïm fals per Sangiovese.
Açò no és un desenvolupament de producte, ni una conseqüència de I+D, ni molt menys enologia científica. Es tracta simplement d´algú que per interès immaterial vol jugar a ser Deu. Ho sent, però el lloc ja està ocupat, i des de fa molt de temps. A més, aquest és el raïm menys indicat para fer la competència als deus, doncs la seva traducció literal es “sang de Jupiter”. Si han utilitzat l´enologia científica per fer aquesta transgressió, que desnaturalitza la ciència, han comes un error estratègic que danya al vi, a les marques, a la identitat de la Toscana i a la cultura. En el vi es poden cometre errors operatius però no estratègics, el dany fet causa danys majors, ho veiem sempre i ho lamentem sempre (baixada del consum etc).
Deguem a l´enologia científica un gran progrés qualitatiu en tots els vins i el poder gaudir avui de grans vins de ceps desconeguts desestimats per que no responien al model únic Burdeos - Rioja. Com diuen els Biòlegs, no hi ha un model únic genètic, ni per a la espècie humana ni per al vi. Si del que es tracta a les practiques realitzades es de ciència, aquesta exigeix una actitud moral i crítica. Henri Bergson (premi Nobel de literatura al 1928 per l´extraordinari valor de la seva obra filosòfica literària, en especial per la seva visió de la ciència), **diu al seu treball La Evolució Creadora: “cal que partim d´un examen crític de la veritat científica” i “no deixar escapar la profunda unitat d´alló real”, la natura del producte. Voltaire, a les seves cartes filosòfiques compren el mon científic que s´acostava i saludava “als que comprenen l´univers, no als que el desfiguren” i en això coincidia amb el comte Buffon. La natura d´un producte és un univers en si mateix. Es per això que l´evolució creadora es la causa del millor progrés i la mare de tots els grans vins, des de la creació del New French Claret a l´Aquitania anglo-normanda fins a l´èxit del vi blanc italià de la Pinot Grigio al Regne Unit, com molt be ha certificat el poderós i krausista moviment de consumidors anglosaxons A.B.C (anything but chardonnay). Es l´evolució creadora la que està darrere els magnífics treballs de Josep Lluis Perez, Mariano Garcia, Telmo Rodriguez, Alvaro Palacio, Jose Carlos Alvarez y altres.
En Brunello di Montcalciono mateix es va produir aquest procés d´evolució creadora entre 1.980 y 1.990. Les vineries de la Toscana demostraren amb els seus processos que es podien mantenir les característiques del Brunello reduint el temps mínim d´envelliment a 36 mesos, tot i mantenint les seves característiques organolèptiques bàsiques d´un alt extracte sec (30 g/l) i la seva significativa graduació alcohòlica (14º), gràcies a la investigació i a la tecnologia aplicada, tant a la vinya com a la fermentació, que respectà sempre la natura de la varietat. El progrés dels bens no es pot fer-se sense la protecció dels valors.
Confondre modernitat amb globalització es molt perillós, doncs no són la mateixa cosa, i juntes poden ser un oximoron. Els cellers investigats són pocs entre totes les cantinas elaboradores d´aquest magnífic vi (20 entre mes de 250). La transgressió és mes moral que materialista, i per tant és una amenaça ideològica de tipus reaccionari, per molta creativitat amb que vulguin vestir aquest nu mal .
*Gassman fa una poderosa interpretació del seu personatje Brancaleone di Nocia i senyor de la ciutat fortificada Aurocastro
**(Edi. Planeta Agostini)
Joan C. Martín
Enòleg i Escriptor
|
"el vi fa sang i l´aigua fang"
"wine makes blood and water mud"
"als que comprenen l´univers, no als que el desfiguren"
(Voltaire)
"those who understand the universe, unlike those who desfigure it"
(Voltaire)
|
The Sangiovese grape ripens slowly and late, and it needs a lengthy period of barrel-ageing, which the classification “riserva” stipulated as 6 years in cask, giving the harsh tannins the lengthy ageing they need while the high levels of overall acidity keep the longlived wine fresh. The distinctive characteristics of this grape, along with its adaptation to the dry heat of Tuscany, underpin its legendary status, with some ascribing it Etruscan origins.
The fraud that has been investigated is not the age-old scam of buying cheap wine from La Mancha and selling it under a different region’s appellation, dubbed “travelling wine” by Xavier Domingo back in 1979. It was the attempt of some winemakers eager to make a big name for themselves (winemaking is merely a path to fame for them, not the venerable vocation it is for 99% of winemakers). These wunderkinder wanted to deconstruct the wine and impose their genius on the Sangiovese, revealing them as technical wizards, but at the expense of the Sangiovese grape. These producers wanted to make a Frenchified, soft, global Brunello, to the liking of the US consumer. If these wine drinkers want a wine in this mould, they can find it elsewhere, perhaps by buying fruit juice. But Brunello is something else altogether, a complex red wine, full of power, combining lengthy ageing and plenty of fruit on the nose.
These winemakers at the helm of some of the grandest wineries (not unlike the banking overlords who have taken the banking system to the edge of ruin), decided not to respect the tradition of Brunello wines, while monstrously taking advantage of its reputation. The DOCeG, Brunello di Montialcino and the Italian authorities spotted the fraud, reported it and brought the culprits to trial. I don’t know the decision arrived at by the court, but in Ancient Rome the punishment for committing fraud against the laws of the Republic was to be tied in a sack along with a starving animal. Those responsible for the fraud committed against my much loved and often drunk Brunello deserve a similar punishment. Trying to change the nature of a foodstuff is like opening Pandora’s box, playing with the laws that govern the universe. Oppenheimer, the father of the atom bomb (another who opened the fateful box), referred to it as “touching the tail of the devil”. An agricultural or marine product is a universe unto itself, and to change its nature is diabolical, hence we must keep constant watch so that we are not given false grapes as Sangioves. This is not product development nor the result of research and development, and still less is it scientific winemaking. It is simply a question of people playing God for material gain. But that place has long been taken. And this is the last grape that ought to be used in this way as it means literally “blood of Jove (Jupiter)”. If scientific winemaking has been used in this offence, which bastardizes science, it constitutes a strategic error which damages wine itself, its styles, its regionality and its culture. In the world of wine one can commit practical, but not strategic blunders, as the consequences of the latter always come to light and are always regretted (in falling sales and so on).
We must thank scientific winemaking for the great improvement in the overall quality of wine and for our ability to drink fine wines from previously little regarded grapes that did not fit in well with the predominant Bordeaux-Rioja style. As biologists remind us, there is no single genetic model, either for human beings or wine. If we’re talking about sing science, we must take on board the accompanying critical and moral apparatus. Henri Bergson (winner of the Nobel Prize for literature in 1927 in recognition of his literary and philosophical oeuvre, and in particular for his vision of science. **He wrote in Creative Evolution of the need to “follow science, in order to superpose on scientific truth a knowledge of another kind, which may be called metaphysical,” and of “true, inward and living unity”, the nature of the product. Voltaire in his philosophical letters dealing with the scientific world that was approaching, welcomed “those who understand the universe unlike those who disfigure it” and in this he was at one with Count Buffon. The nature of the product is a universe in itself. This is why creative evolution undelines the best kind of progress and the mother of all great wines. From the creation of New French Claret in Anglo-Norman Aquitaine to the triumph of Italian Pinot Grigio in the United Kingdom, at the hands of the powerful and Krausist A.B.C (Anything But Chardonnay) backlash. Itis creative evolution that lies behind the great work of Josep Lluis Perez, Mariano Garcia, Telmo Rodriguez, Alvaro Palacio, Jose Carlos Alvarez and others.
In Brunello di Monticalciono itself, a process of creative evolution took place between 1980 and 1991. The Tuscan vineyards showed that the key characteristics of Brunello could be retained while reducing the cask-ageing period to 36 months, and still achieving the basic elements of rich dry extract levels (30 grams per litre) and high alcohol, 14ABV, thanks to research and applied technology, both in the vineyard and during fermentation, while fully respecting the nature of the grape variety. Stock appreciation must be accompanied by asset protection.
To confuse modernity and globalization is highly dangerous; these are not the same thing and can even be mutually exclusive. The wineries that are being investigated amount toa small proportion of the cantinas that make this magnificent wine (some 20 out of over 250). The offence is more moral than material and as such it is a reactionary ideological threat, however much creativity lay behind it.
*Gassman gives a wonderful performance as Brancaleone de Nocia, overlord of the fortified city of Aurocastro
**(Planeta Agostini)
Joan C. Martin
Oenologist & Writer
|
|
